Fotos

Aventures i desventures per a dormir a Irvine

Robert, Alba, Lluís i Estel, aquests són els noms. I aquestes són les cares…

...dels que ens han aguantat a casa seva, ens aguanten... i el que els queda encara ;) Però esperem que ens pateixin fora de casa seva en breu.

Irvine és, pel que diuen, una de les ciutats més segures dels EEUU. Tot i així no faria gaire gràcia dormir al carrer, perquè a més a la nit fa fred. Per tant, no ens cansarem d’agrair aquesta setmana d’hospedatge, taxi, tours culinaris i útils consells.

En quant a l’aventura de buscar casa, hi ha varies opcions al voltant del campus universitari (i quan dic campus, oblideu la gran majoria de campus espanyols).

Palo Verde i Verano Place conformen una zona “interior” de complexos d’apartaments sense moblar que estan entre  $650 i $750. Una mica més allunyat hi ha uns altres complexes d’apartaments portats per una empresa privada, que ofereixen les habitacions completament moblades i unes instal·lacions comunes pels residents com piscina, gimnàs, sala de projeccions, sala d’ordinadors, billars, futbolins, etc... Aquests són una mica més cars ($750 i $900), però la millor opció pel nostre cas.

Jo (Eric), el dia 18 ja podré aposentar-me a una habitació al complex “Vista del Campo” mentre que el Gibert i el Victor estan esperant la confirmació del “Camino del Sol”, així que amb una mica de sort, dilluns que ve, ja estarem tots establerts.

Primers contactes

Després de dos vols i 16 hores de viatge, tenim el primer contacte amb terra nord-americà!

Un cop a LAX, després de passar els controls de seguretat pertinents, ens vam trobar a l’exterior del famós aeroport de Los Angeles intentant trobar la manera de poder arribar a Irvine. Hi havia varies opcions: taxi, shuttle, bus,... Després de preguntar que ens aniria millor, vam decidir que havíem d’agafar un Shuttle. Al “Prime Time Shuttle” (taxi vermell i gros) camí cap a Irvine, vam poder observar el paisatge “pel·liculero” al que ens estàvem endinsant; autopistes de 8 carrils, casetes per tots costats, mustangs per tot arreu.....

És precisament al Shuttle on vam conèixer als primers  autòctons. Dues velletes i un asiàtic americà extremadament agradables. Després d’un seguit de preguntes sobre la nostra situació als EEUU, ens van ajudar a buscar direccions, fins a tal punt de trucar a la universitat sense que nosaltres els hi haguéssim demanat. Tots ells tenien un iPhone  però no és això el que ens va sorprendre més. El més sobtant va ser que una de les velletes va treure el seu i demostrant un domini extrem d’aquest ens va mostrar direccions ajudant-nos a arribar al nostre destí.

Un cop arribats al campus de la UCI (University of California, Irvine) havíem de trobar les cases dels catalans que ens allotjarien durant els primers dies fins que trobéssim allotjament. Ells eren en Robert i l’Alba i en Lluís i l’Estel. Els hi agraïm molt que ens allotgessin i que ens introduïssin al nou món en el que ens trobàvem; sense ells hauríem estat perduts ja que no coneixíem res i no hauríem sabut que fer.  

Així doncs, queda dit aquí: Moltes gràcies a tots!