Després de dos vols i 16 hores de viatge, tenim el primer
contacte amb terra nord-americà!
Un cop a LAX, després de passar els controls de seguretat
pertinents, ens vam trobar a l’exterior del famós aeroport de Los Angeles
intentant trobar la manera de poder arribar a Irvine. Hi havia varies opcions:
taxi, shuttle, bus,... Després de preguntar que ens aniria millor, vam decidir
que havíem d’agafar un Shuttle. Al “Prime Time Shuttle” (taxi vermell i gros)
camí cap a Irvine, vam poder observar el paisatge “pel·liculero” al que ens
estàvem endinsant; autopistes de 8 carrils, casetes per tots costats, mustangs
per tot arreu.....
És precisament al Shuttle on vam conèixer als
primers autòctons. Dues velletes i un asiàtic
americà extremadament agradables. Després d’un seguit de preguntes sobre la
nostra situació als EEUU, ens van ajudar a buscar direccions, fins a tal punt
de trucar a la universitat sense que nosaltres els hi haguéssim demanat. Tots
ells tenien un iPhone però no és això el
que ens va sorprendre més. El més sobtant va ser que una de les velletes va
treure el seu i demostrant un domini extrem d’aquest ens va mostrar direccions
ajudant-nos a arribar al nostre destí.
Un cop arribats al campus de la UCI (University of
California, Irvine) havíem de trobar les cases dels catalans que ens
allotjarien durant els primers dies fins que trobéssim allotjament. Ells eren
en Robert i l’Alba i en Lluís i l’Estel. Els hi agraïm molt que ens allotgessin
i que ens introduïssin al nou món en el que ens trobàvem; sense ells hauríem
estat perduts ja que no coneixíem res i no hauríem sabut que fer.
Així doncs, queda dit aquí: Moltes gràcies a
tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada